Quan ens calen les mans per remar

no hi son ells, hi és el poble.

En les tempestes que arrasen les llars

no hi son ells, hi és el poble.

En la crua necessitat

no estan ells, està el poble.

Són els braços, el cor i coratge

de qui coneix la derrota.

Quan la vida crida a la vida

coneix també als amos de la mort.

Dels inferns surten els paradisos

la comunitat i l'honor.

Queden fora els poders, els partits

i l'Estat... No son poble!

Que el terror ens trepitja les passes

i cauen les màscares de la veritat.

Qui no pot veure la mort i callar

no són ells, és el poble.

Qui no espera permís per ajudar

no són ells, és el poble.

Qui reparteix fins el que no té

no són ells, és el poble.

En les grans desgràcies

és quan descobrim que som poble.

Sols el poble salva el poble!