de marbre, esquerdada, feta trencadís de boira espessa que abraça el meu pit herència, tendència, m’enfonso al ciment fràgil i rígida, condemnada a ser pacient si pogués m'esquinçaria la pell i clavaria les ungles a les capes de morter la carn vermella i molla donaria pas a l’os la sang regalimaria però el dolor seria fora del meu cos al centre, clavat, un dolor imaginari però precís soc el que menjo, el que faig, o el que dic si soc la culpable és perquè em culpo a mi no veig la sortida no veig el camí potser és un repte o és massa per mi pes respira, m’enfonso, agafat, em crido no puc no vull seguir, no vull seguir, no aquí estic sola